Avui, en el Dia Internacional de l’Autocura, volem recordar la importància d’una cosa tan senzilla —i tan poderosa— com aprendre a cuidar-nos. L’autocura no només consisteix a mantenir una alimentació equilibrada o fer exercici, sinó també a escoltar les nostres emocions, saber quan demanar ajuda i cultivar relacions sanes.
Als Centres Fundació Rafa Nadal de Palma, València i Madrid, treballem cada dia perquè infants i adolescents en situació de vulnerabilitat aprenguin precisament això: a cuidar-se físicament, mentalment i emocionalment. Perquè sabem que el benestar comença des de dins, i que acompanyar-los en aquest camí és essencial perquè puguin créixer amb confiança, autoestima i esperança.
L’esport és una de les nostres principals eines. No només millora la salut física, sinó que també transmet valors com la perseverança, el respecte, el treball en equip i l’esperit de superació. A més, és una via per canalitzar emocions, alliberar tensions i crear hàbits saludables que reforcen l’equilibri personal.
Però tenir cura de nosaltres va més enllà del cos. Als nostres centres, oferim un acompanyament psicològic proper i constant, que permet als infants sentir-se escoltats, compresos i recolzats en els moments difícils. Aquest suport és clau perquè puguin desenvolupar el seu benestar emocional i construir una imatge positiva de si mateixos.
A més, impulsem programes d’educació emocional que els ajuden a reconèixer, expressar i gestionar el que senten. A través de dinàmiques, jocs i espais de reflexió, fomentem habilitats com l’empatia, l’autoregulació, l’autoestima i la resiliència. Perquè entendre les nostres emocions és el primer pas per cuidar-nos de veritat.
Fomentar l’autocura des de la infància és una inversió en adults més sans, forts i conscients.
A la Fundació Rafa Nadal, creiem que tots els infants mereixen les mateixes oportunitats per cuidar-se i ser cuidats. Per això, cada història de millora, cada petit assoliment, és un pas més cap a un futur més just.
Avui més que mai, celebrem l’autocura com un acte d’amor propi… i també com una responsabilitat compartida.